La Generalitat impedeix el retrobament d'uns germans

Sara és una mare que lluita des de fa 4 anys per tal que el seu fill vegi els seus germanastres, internats en un centre de menors.

En el súmmum del sarcasme, un representant de l'administració demana " paciència i temps"...

Tampoc a la meva filla li permeten el contacte amb les seves germanes.

Veure la notícia sencera

                                                   La nova Llei del Menor

Després del pas pel Senat de molts experts i responsables polítics ja està llest l'avantprojecte de Llei de Protecció a la Infància. Encara que té algun aspecte positiu (es redueixen els terminis per consolidar situacions d'adopció amb el que l'administració disposa de menys temps per fer les seves barbaritats), aquest avantprojecte consolida el poder dels tècnics:

"Enfront dels països del nostre entorn (França, Itàlia, Portugal, Anglaterra) en què la declaració de desemparament es realitza en seu judicial, aquí s'afavoreix una major desjudicialització, incrementant les prerrogatives de l'entitat administrativa.

A la pràctica, això es tradueix en que professionals aliens a l'àmbit jurídic assumeixen tasques judicials, el que suposa la rebaixa o la desaparició de les garanties jurídiques (tal com existeixen en el dret penal i sancionador): la presumpció d'innocència, el dret de defensa o el contrast de les proves. La conseqüència és que estem davant d'un dret de segona classe i s'incrementa la possibilitat d'abusos i d'arbitrarietat. "

El comentari és de Javier Martín, psicòleg i tècnic de menors a Galícia, que acaba justificant les incongruències de la Llei i demanant el seu replantejament.

Veure comentaris complets:

                              Comentaris avantprojecte llei d'infància

                                  Avantprojecte de Llei de Menors

  Píndoles (5) 

(entreu)

El passat del adoptats

La directora de l'ICA (Institut Català d'Adopció) anunciava recentment que s'estan estudiant protocols perquè els infants adoptats coneguin el seu origen i el seu passat. Sorprèn que es parli ara d'això, quan és una cosa a la que tots els adoptants es comprometen en el seu moment, fins i tot per escrit, i així es fa en la pràctica habitual.
I sorprèn més quan la pròpia administració no dubta a anular anys en la vida de molts menors, arrencar-los de les seves realitats, arrabassar el seu passat, tal com moltes organitzacions i el Síndic de Greuges s'han encarregat de denunciar.

Benvinguda aquesta iniciativa, però esperem també la reforma en els protocols d'actuació dels tècnics responsables de menors.

Quan es fa mal a un menor és un símptoma que la crisi que travessem no és només econòmica.

Carta publicada a La Vanguardia el 7 de setembre de 2011

Duríssim testimoni d'una víctima dels centres de menors a Catalunya. Per sort bastantes coses han millorat des d'aleshores. No podem dir el mateix de l'actitud de molts tècnics i tècniques de la DGAIA i de l'ICA.

Veure el comentari rebut

El asalto institucional a los menores tutelados

Interesantes reflexiones de Deborah Infantes:

Lamentablemente los sistemas de protección de menores son necesarios porque existen menores que necesitan ser protegidos por la administración pública, motivo por el cual las instituciones asumen la tutela de esos menores y establecen un régimen de acogimiento familiar para ellos. Hasta aquí todo es correcto. Los problemas suelen surgir cuando esos acogimientos se prolongan sin que los menores tengan relación alguna con sus familiares biológicos dando lugar a situaciones de estabilidad afectiva para los menores pero, a la vez, de vulnerabilidad y precariedad jurídica que, en no pocas ocasiones, las administraciones aprovechan para modificar las medidas de protección de esos menores, obligándoles a abandonar su mundo, despreciando sus necesidades afectivas y ninguneando a sus acogedores.

Ante tales abusos administrativos, muchas de las familias de acogida se ven obligadas a acudir a los tribunales para defender los derechos de sus hijos acogidos, “hijos de hecho”, recibiendo un trato despreciativo y vejatorio por parte de la administración y siendo acusados de acogedores fracasados y otras lindezas de las que no les queda más remedio que defenderse. Incomprensiblemente, una vez llegado el asunto a los tribunales, jueces y fiscales se ponen incondicionalmente de parte de la administración encontrándose los acogedores inermes para conseguir que los derechos de los menores sean respetados, niños a los que se roba TODO: su familia, sus afectos, su vida, su pasado y hasta su memoria. Incomprensiblemente, jueces y fiscales permiten que la administración imponga sus criterios sin definir cuál es el “Interés Superior” del menor en cuestión. Es éste un concepto, cada vez menos abstracto, al que las instituciones no se atreven ni a referir cuando es su obligación respetarlo por encima de todo.

Algunos de estos casos que han saltado a los titulares son el de Piedad en las Islas Canarias, el niño del Royo (Soria), la hija de Francisco Cárdenas en Cataluña, Llanos de la Comunidad castellano-manchega, los gemelos de Mallorca y recientemente Marga también de Mallorca...

ver artículo completo

El 2009 la Generalitat de Catalunya va retirar injustament un menor als seus pares (i preventivament, per si de cas, un altre que va néixer el 2010). Ara un jutge diu que no estava justificat i que han de tornar amb els seus pares.

També a mi, el 2009, em van retirar  la meva filla, i el procediment judicial segueix la seva marxa. I s'han seguit fent barbaritats, i es fan. Res no ha canviat des de llavors.

Qui repararà tant de mal fet a aquests nens?

Veure notícia: El jutge descarta maltractament a un nadó que la Generalitat va retirar el 2009

Dim lights Download Embed Embed this video on your site 20 de maig de 2011: Debat sobre acolliment i adopció, i denúncia de les arbitrarietats de l'Administració de Menors

"Francisco Cárdenas no ha dejado un solo momento de denunciar el modo en que le retiraron a su pequeña Eva, la hija a la que tenía desde hacía más de tres años en régimen de preadopción.

"La niña se integra perfectamente y nosotros estabamos encantados, aunque empezamos a detectar algunas irregularidades administrativas a las que no dimos mayor importancia. La niña, no estaba inscrita en el Registro Civil, lo que imposibilitaba que se avanzara en el proceso adoptivo", asegura Francisco.

"Un día recibimos una noticificación indicándonos que acudieramos con la niña para una reunión relacionada con su adopción. En dicha reunión se nos comunica que el proceso de adopción ha llegado a término y que no volveremos a ver a la niña. Nunca  me dijeron que el motivo fuera la separación matrimonial", se lamenta Francisco.

Según los datos de APRODEME, Asociación para la Defensa del Menor en estos momentos hay unos 45.000 niños tutelados por la Administración, de los cuales 30.000 están en situación de desamparo y el resto, unos 6.000 en Guarda Administrativa."

El Tribunal Supremo ordena la devolució d'un menor al seu pare. De veritat  és necesari arribar a aquest extrem per tal de recuperar un fill?

Veure notícia publicada a la premsa