És recuperable un fill robat?

veure reportatge

Veig canvis en els criteris polítics, veig canvis en les nostres lleis (facilitar l'acolliment en família, agilitzar les adopcions ...). M'agradaria veure, aviat, canvis en els tècnics que prenen decisions.

Accedir a la notícia sobre "Plans per a la infància i adolescència" (recomano també l'article que acompanya aquesta notícia)

Les coses comencen a canviar. El nou Conseller de Benestar i Família crearà una comissió d'infància al Parlament, cosa que el govern anterior no va voler fer

(veure notícia)

Gràcies a les males maneres de fer de l'administració (ICAA, Fundació Parlament), la seva prepotència, a les contínues falsetats en què incorre, al seu menyspreu més absolut cap a les persones ... he tingut oportunitat de tornar a explicar, en un jutjat, tot el que estimo la meva filla.

A deixar clar que seguiré lluitant per ella. I per primera vegada he pogut percebre humanitat, comprensió ... en l'àmbit judicial. Humanitat davant incompetència d'alguns tècnics d'aquesta administració a Catalunya.

No pot desaparèixer de la ment d'un pare el fet que té una filla i no pot veure-la, ni tenir notícies d'ella, ni saber si està bé o està malament, ni saber com va creixent aquesta nena a la qual durant tres anys em vaig dedicar en cos i ànima. Em va omplir d'amor. I això, amor, és l'únic que hi ha en mi.

La Generalitat (ICAA) no acata les sentències.

Malgrat les sentències en contra la Generalitat de Catalunya no accepta que una família pugui adoptar un nen i al seu germà. Prefereixen que es quedi en un centre a Rússia abans que viure amb el seu germà. La família apel.la als sentiments, a humanitat en definitiva. A l'ICAA són termes que no coneixen.

Quan s'acabarà amb aquesta manera d'actuar?

 Veure notícia publicada el 7 de desembre de 2010 a La Vanguardia

 Menors en Centres, sense avanços, sense drets

Campanya d'Amnistia Internacional i recollida de signatures